CMC La Mercé

El Centre Municipal de Cultura La Mercé de Burriana està ubicat en el que fóra convent de la Mercé, albergant en les seues instal·lacions la Biblioteca Pública Municipal, el Museu Arqueològic comarcal de la Plana Baixa, dues sales d’exposicions, una sala d’audicions i conferències i un jardí on es mostren algunes peces arqueològiques. Això es deu a un ambiciós projecte de salvament i reutilització del convent de la Mercé, que va comptar amb el suport dels partits polítics i de les institucions culturals i públiques.  
  El convent de la Mercé, avui Casa de Cultura, és un edifici viu que, com es pot observar, ha anat evolucionant alhora que la societat i el poble que l’han fet possible. Va ser fundat en 1594 a petició dels jurats de Burriana, juntament amb l’ermita de sant Mateu. Per a facilitar la vida conventual es van afegir a l’ermita diverses dependències, ordenades entorn d’un pati claustral. A causa de la humitat del terreny i de la mala qualitat dels materials, les reparacions i, fins i tot, les reconstruccions van ser molt freqüents. Posteriorment, se’n va iniciar la reedificació segons el model de la casa mare del Puig, és a dir, amb galeries claustrals a dos nivells i obertura a l’exterior de les distintes dependències. Esta reforma es va executar gradualment i va ser l’estil acadèmic d’ordre toscà el que va definir l’estil de l’edifici.
Posteriorment, se’n va iniciar la reedificació segons el model de la casa mare del Puig, és a dir, amb galeries claustrals a dos nivells i obertura a l’exterior de les distintes dependències. Esta reforma es va executar gradualment i va ser l’estil acadèmic d’ordre toscà el que va definir l’estil de l’edifici. L’any 1736, en crear-se en el convent un seminari de missioners, l’antiga ermita gòtica de sant Mateu es va quedar xicoteta, per la qual cosa va ser enderrocada per tal de construir en el seu lloc una nova església de tres naus, amb creuer i cor, que responguera a les noves necessitats. L’obra va ser molt llarga i costosa, fins al punt que, en 1780, encara estava realitzant-se el cor. Però, en ser elegit com a mestre general de l’ordre fra Domingo Fabregat, va donar un impuls a l’empresa i va contractar l’arquitecte acadèmic Francisco Ferrer Guillén a fi d’acabar l’obra de l’església, remodelar part del convent, i construir les dues ales restants.  
 

L’església i el convent es van inaugurar solemnement en 1808. El convent es va desamortitzar i, poc després, en 1836 l’església va quedar en mans del bisbe. En este període de temps que va des de la desamortització fins a l’època de la transició espanyola, fou escola pública, casa del mestre, presó després de la guerra civil, ajuntament, jutjat comarcal, seu del Frente de Juventudes i de la Sección Femenina, magatzem municipal i biblioteca pública, entre altres coses. L’any 1963 l’edifici va ser declarat en ruïna, encara que va seguir prestant serveis com a seu de l’OJE, Ràdio Burriana i espai per a assajos de la Banda Municipal de Música i les acadèmies municipals de música, dansa i dibuix, integrades poc després en el CME Rafel Martí de Viciana. Declarat monument historicoartístic provincial en 1982 i després de la rehabilitació duta a terme per l’arquitecte José Luis Ros, . L’actual Casa de Cultura va obrir les portes el dia 19 d’abril de 1991, després de la requalificació aprovada per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.