• - Les tres guardonades per l'Ajuntament amb el premi Dia de la Dona 2023

• - L'alcaldessa, Maria Josep Safont, i la regidora d'Igualtat, Maria Romero, han destacat la importància de “visibilitzar trajectòries vitals femenines que siguen exemple per al conjunt de la societat”

L'alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont, i la regidora d'Igualtat, Maria Romero, han lliurat a migdia d'avui els premis Dia de la Dona de 2023 a les tres dones guardonades enguany, en un acte a la sala de plens de l'Ajuntament en què s'han visibilitzat les seues trajectòries exemplars.

D'aquesta manera, han lliurat el premi a Manuela Andrés a proposta del Partit Socialista, a Regina García a proposta d'una ciutadana que ha estat assumit per la Regidoria d'Igualtat i a Gloria Saborit a proposta de Compromís, tres borrianenques amb una trajectòria vital carregada de lluita per la igualtat que les ha convertides en referents per a la ciutadania, segons va valorar el jurat.

En un acte molt emotiu que ha comptat amb l'actuació de la cantautora local Neus López Garí, i amb la presència d'entitats locals, dones premiades en altres edicions i una representació de la corporació municipal, Policia Local i Guàrdia Civil. Al llarg de l’acte, les tres guardonades han tingut l'ocasió de ser homenatjades una a una.

Les tres han rebut de mans de l'alcaldessa i de l'edila d'Igualtat les distincions i l'obsequi amb què es distingeix cada any les dones premiades a les quals se'ls reconeix la seua trajectòria per visibilitzar el treball femení. A més, se'ls ha donat un val per a un massatge que busca, en paraules de la regidora de l'àrea, Maria Romero, “que tinguen un moment per a si mateixes després de tanta dedicació als altres i a les altres”.

En aquest sentit, Maria Josep Safont ha volgut felicitar les premiades, alhora que ha reconegut “el treball i el camí vital recorregut per aquestes dones”, un reconeixement en el qual es distingeix dones del municipi “no sols per recorreguts acadèmics brillants o èxits professionals, sinó també per les seues trajectòries de vida especialment destacades i marcades per altres qualitats com l'enteresa, el valor, la implicació ciutadana, l'esforç, la constància o la dignitat”.

Segons ha apreciat Safont, “desgraciadament és habitual que les biografies femenines patisquen la invisibilització social”. Per això, ha ressaltat la funció d'aquests premis com una “manera de compensar aquesta falta de reconeixement públic”, i perquè “arribe el seu exemple al conjunt de la societat borrianenca”.

Per part seua, la regidora de l'àrea, Maria Romero, que ha presentat les premiades, ha explicat les seues trajectòries, biografies i experiències personals i professionals, que han sigut tingudes en compte pel jurat a l'hora de prendre la seua decisió.

Romero ha explicat que és un motiu d'orgull “poder reconèixer cada any trajectòries tan diverses i, alhora, que el premi siga tan participat perquè mostra el gran talent femení que hi ha a la ciutat, al mateix temps que posa sobre la taula projectes vitals i professionals que han de ser referència per a la ciutadania per la seua implicació de construir una Borriana més equitativa i, en definitiva, millor”.

L'acte enguany ha pogut ser novament el reconeixement multitudinari i un homenatge emotiu de distinció a les persones allí presents, que la ciutadania ha pogut seguir a més per streaming a través dels canals de Facebook i Youtube de l'Ajuntament. La participació de la cantautora local, Neus López Garí, amb una prominent trajectòria en el món musical malgrat la seua curta edat, ha clos l’acte central de posada en valor del talent femení local.

Manuela Andrés

Manuela Andrés o ‘Manolita’, com és popularment coneguda, és una borrianenca adoptiva. Com tantes altres, va arribar a Borriana per motius familiars i laborals i va treballar d'encaixadora en una coneguda empresa local on va acabar en el lloc d'encarregada. Posteriorment, i després de ser mare, va decidir muntar el seu negoci propi, una sabateria que va mantindre durant 15 anys. Més tard, va treballar en la residència de la tercera edat fins que va patir un accident molt greu que li va ocasionar una discapacitat permanent. Davant aquesta situació, Manolita es va refer i amb una vocació i força encomiables va fer seua la lluita per l'eliminació de barreres arquitectòniques a la ciutat. Així, a la fi dels 90 es va unir a l'Associació Col·lectiu de Persones amb Discapacitat de Borriana (ACODIS) entitat de la qual va acabar com a la presidenta i que enguany commemora el seu aniversari.

La seua lluita i participació activa van fer que acabara elegida com a representant en el Consell Provincial de la Federació de Persones amb Discapacitat Física de Cocemfe de Castelló i Consellera Autonòmica de la Confederació de Persones amb Discapacitat Física de la Comunitat Valenciana. Dins de la seua trajectòria de lluita i superació personal no ha dubtat mai a formar-se en la matèria o assistir com a delegada a les assemblees de Cocemfe estatals, als consells socials de la ciutat o a tot allò que se li ha requerit per a aportar la seua col·laboració i la seua perspectiva com a dona amb discapacitat.

Regina Garcia

Regina Garcia va nàixer a Liverpool en 1939, ja que la seua família, exportadora de taronja, va migrar allí buscant un futur millor. Desgraciadament, poc després de tornar a Borriana, va quedar òrfena molt xicoteta i va ser acollida per la seua família extensa. Així i tot, no va perdre el seu caràcter emprenedor i es va formar en perruqueria, i va obrir un dels primers salons de perruqueria de la ciutat en un moment en què poques eren les dones emprenedores i molt menys a posar en marxa un negoci.

El seu saber fer, malgrat compatibilitzar-lo amb la criança dels tres fills, va ser el responsable que la seua perruqueria prosperara i obtinguera molt de renom, però, així i tot, sempre havia tingut clara la necessitat d'agrupar-se per a reivindicar allò que considerava just i per aquest motiu va ser una de les impulsores i la primera presidenta de la desapareguda associació de perruqueres de la ciutat.

Gloria Saborit

Gloria Saborit va ser la primera treballadora social funcionària a Borriana. En els anys 80 va fer un estudi d'investigació sobre la realitat socioeconòmica de la ciutat. Posteriorment i de manera altruista realitza una memòria per a sol·licitar per part de l'Ajuntament una subvenció per a la implantació dels serveis socials a la ciutat. Aquesta subvenció va resultar favorable i va ser gràcies a això que es va iniciar la implantació dels Serveis Socials en la localitat, encara que ella no es va incorporar a treballar a l'Ajuntament fins alguns anys després. Té experiència professional amb una completa vocació en el treball en barris d'acció preferent en serveis socials de base i també es va implicar en la implantació i conversió de la figura professional de treballadora social per a obtindre el seu Col·legi Oficial a Castelló.

També va ser promotora per a la implantació del CEAM a Borriana i en va ser la primera directora. Així mateix, va impulsar els primers convenis en matèria d'habitatge a la ciutat i ha treballat en la seua dedicació professional en el municipi en diferents programes socials fins a la jubilació. Actualment, continua amb la seua vocació social com a voluntària de l'assemblea local de Creu Roja.