- Després de nou mesos d'execució, finalitzen les obres del nou pont entre el carrer de les Terrasses i el carrer la Farola amb la instal·lació de les baranes

La nova passarel·la fixa de formigó de l’Estany de la Vila o Clot de la Mare de Déu ja està oberta, després d'acabar d'instal·lar la setmana passada les baranes galvanitzades i les comportes metàl·liques, últims elements constructius que faltaven per a poder estrenar el tan esperat pont estable, segons ha avançat l'alcaldessa de Borriana, Maria Josep Safont.

Encara que la culminació hi ha hagut d'esperar unes setmanes a causa d'un problema de proveïment de l'empresa de galvanitzacions que havia de tractar el material metàl·lic de baranes i comportes, que ha retardat la seua instal·lació; l'Ajuntament, per fi, ha pogut donar per acabada l'obra per a poder comptar amb un pont definitiu per a substituir la tradicional passarel·la de grava i terra que desapareixia amb cada temporal.

Després de nou mesos d'execució de les obres, la nova passarel·la fixa situada entre el carrer de les Terrasses i el carrer de la Farola, dins de la servitud de trànsit de Costes, ocupa 6 metres d'amplària i és una actuació cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) en el marc de l'estratègia Edusi del Programa de Desenvolupament Sostenible.

Es tracta d'una estructura preparada per a suportar el pas de vehicles, tot i que serà d'ús per als vianants i d'accés restringit a vehicles rodats d'emergència com ara ambulància, protecció civil, bombers.

La nova passarel·la fixa podrà ser depassada per l'aigua i suportarà les càrregues d'arrossegament produïdes per l'avinguda de projecte d'un període de retorn de 500 anys. També per a facilitar l'eixida de l'aigua cap a la mar, el pont compta amb baranes amb puntals o barres verticals fàcilment desmuntables, en cas de necessitat, i amb una comporta de regulació del nivell de les aigües del Clot tipus guillotina d'obertura manual.

Amb aquesta comporta es podrà mantindre el nivell d'aigua de l’Estany, que és lleugerament superior a la de la mar i que disminueix sempre que es produeix el trencament de la passarel·la actual, després de les crescudes del riu cada volta més freqüents.

La resta de comportes són abatibles de tipus clapeta de canal o sobreeixidor compensades estàticament per al seu funcionament a partir de l'empenta que provoque el flux d'aigua quan abaste una certa altura associada a cabals a causa de crescudes per pluges intenses.

L'1 de setembre de l’any passat, es va signar l'acta de replanteig que suposava el tret d'eixida per a l'inici de la construcció de la passarel·la. Els primers treballs van consistir en la construcció d'una atall temporal per a canalitzar i desviar el flux d'aigua per a aconseguir una àrea de treball seca.

També es va desviar la línia de baixa tensió i de l'aigua potable, així com la canalització per al desguàs del Clot mentre s'efectuen les obres i la plataforma per a l'execució dels pilons de formigó armat.

Posteriorment, la màquina pilonadora va col·locar a finals d'any els 20 pilons de formigó armat de 9 metres de profunditat i 650 mm de diàmetre que faran les funcions de fonaments d'aquesta estructura tan esperada durant dècades.

Cal recordar que el projecte inicial es va modificar perquè durant l'execució de les obres es va observar la necessitat de realitzar actuacions noves. Així, en el projecte modificat es van incloure diferents millores com l'execució d'un desviament de la línia aèria de baixa tensió, necessària per a permetre la realització dels treballs de fonamentació profunda, i també la substitució de marcs prefabricats de formigó per lloses prefabricades, que permet tindre una major capacitat de desguàs, ja que amb les prelloses s'elimina la grossària dels marcs.

A més, el projecte modificat contemplava també el soterrament de la línia de baixa tensió i de la telefonia a través de la passarel·la, i la substitució de les comportes en acer estructural previstes inicialment per acer estructural galvanitzat, amb una millora considerable contra la corrosió en un ambient marí, al mateix temps que comportarà un menor manteniment a realitzar pel personal de Via Pública o l'empresa encarregada del manteniment del Clot i, per tant, una racionalització de la despesa pública.