La Regidoria de Cultura ha programat per a aquest dijous, dia 11 d'abril, a les 19 h, a l'Auditori Juan Varea la presentació de Primeros fríos, una novel·la del professor Xavier Constant Almiñana. En l'acte està previst un preludi musical a càrrec de Gabriel Constant, la presentació per part del professor i crític literari José Miguel Segura, la intervenció de l'autor, i la presència de l'editor del Corbatí Roig Carlos Tosca.
Xavier Constant Almiñana és catedràtic d'institut, ha exercit la docència en l'IES Llombai i en l'IES Jaume I, i ha sigut professor associat a la Universitat Jaume I. Ha col·laborat amb diversos articles en els periòdics Llevant de Castelló, Mediterrani i Castelló Diari. Ha publicat diversos reportatges en Revista de Borriana i Buris-Ana, entre altres: «Una temptativa modernitzadora de l’agricultura de Borriana. La crisi del quinquenni 1985-89», «La guerra de l'aigua amb Moncofa i el motí de 1987», «Política i tribunals: els plets més notoris de Borriana», «Les eleccions municipals del 27M: consideracions per a curiosos i perplexos, «Iván Bolaños, un xaman mixteca a la ciutat». És a més autor d'un llibre d'assajos d'història econòmica: Bellús. Quatre assaigs historicoeconòmics sobre un nucli rural valencià (2003).
En Primers freds, el protagonista, un vell professor de la Universitat de València es pregunta si és possible sobreviure sense degradar-se entre murris, pocavergonyes, institucions corruptes i una societat envilida. El vell professor Gabriel Ríos es retira a Penyaparda, un pueblecillo de les muntanyes dels Ports de Morella. Reclòs en la Pensió Brígida, té la intenció d'elaborar un tractat sobre Metodologia i Historiografia que pose ordre en el caos postmodern que ha fet estralls en el camp de les humanitats. La desmesura de la tasca esfondra el seu ànim i el sentit de la seua pròpia existència. Abatut, poc inclinat al tracte amb els veïns, es topa amb personatges insòlits que desencadenen una entretinguda tragicomèdia.
El puntimirat professor Ríos buscarà agafadors existencials per a connectar-se amb el que significa ésser humà: una cosa molt més important que ser acadèmic, estar socialment compromés a qualsevol preu, construir-se ficcions personals allunyades de la realitat i, fins i tot, tindre un objectiu en la vida més enllà de viure-la.