Al voltant de 12 hores ininterrompudes de música, en ple carrer i gratuïta i accessible per a tothom. L'objectiu que des del seu naixement ara fa quatre anys a Borriana ha perseguit el Maig di Gras, aconseguia les seues majors cotes en la segona jornada de la quarta edició del festival. Així ho explicaven durant les jornades prèvies des de l'organització del festival, l'Associació Soul Explosion, que sempre han parlat del concepte de «democratitzar la música i la cultura, fer-la totalment accessible per a tots i totes i poder fer-ho als carrers i les places de les ciutats». I així ha sigut des de primera hora, ja que durant el matí desenes de xiquets i xiquetes han pogut gaudir en la mateixa plaça Major d'activitats i tallers oferits per l’Agrupament Escorta de Borriana, i que també han pogut gaudir durant la vesprada del taller de construcció de Seider Blues i de la «Jam Menuda» oferida per l'artista Meter Mano Rara, un incondicional per als organitzadors del Maig di Gras, que amb la seua actuació del migdia ha sigut un dels artistes que han format part de la programació del festival des de la seua creació en 2015.
Però segurament, el millor exemple de la proposta oberta i participativa proposta del Maig di Gras, ha tingut lloc durant la vesprada del dissabte, ja que arribava el moment de gaudir de fins a tres cercaviles pràcticament consecutius, una fórmula que suposa el punt diferencial i més característic del festival borrianenc. Ja durant les proves de so per als concerts de la nit, la Broken Brothers Brass Band, una altra de les bandes que sempre han format part de la programació del Maig di Gras, començaven a reunir desenes de persones en la plaça Major, i com si el seu potent repertori servira com antídot per a la pluja, han aconseguit que els amenaçadors núvols anaren dissipant-se en el cel de Borriana.
Arriba llavors el moment d'una de les brass bands que per primera vegada aterrava a Borriana. En aqueixa internacionalització que enguany ha viscut el Maig di Gras, els francesos de Les Fanflures obrien les cercaviles amb la seua animosa i més que divertida proposta musical, que ha donat pas de forma immediata a la brass band navarresa dels Broken *Brothers, els qui, una vegada més, posaven potes enlaire els carrers de Borriana reunint a centenars de persones en la coneguda com Second Line, on els paraigües del concurs que cada any promou el festival, també han omplit de colorit cada punt de la ciutat pel qual passaven. I per a acabar amb magnificència amb la música en ple carrer, les catalanes de la Balkan Paradise Orchestra, que ja el divendres actuaven en l'escenari principal, tornaven a arrossegar a nombrós públic a seguir-les durant la seua cercavila. I el que segurament serà el moment que quedarà per al record dels centenars d'assistents al Maig di Gras, arribava amb la sorpresa oferida per les tres brass bands. A l'uníson oferien un espectacular tancament als cercavila que ha suposat l'explosió final a la música al carrer i per a tothom. A penes amb uns minuts de temps per a reposar forces en les Food Trucks que també s'instal·len cada any en el festival, la música *seguia sonant en la plaça Major amb la sessió de *Sr Llobató, preludi de les actuacions de la Broken Brothers en el seu format de concert, tal com també pujaven a l'escenari els francesos de Les Fanflures. Sense descans, amb tota la vitalitat de la música negra i de carrer, i amb el bon sabor de boca de veure com el Maig di Gras cada any aconsegueix els seus objectius de democratització i difusió del més pur estil Nova Orleans, el festival arribarà a la jornada del diumenge quan continuarà oferint una nodrida proposta musical amb els i les artistes locals com a protagonistes. L'alumnat i professorat de The Session Centre de Música Moderna a les 12.30 hores, els i les representants del CMA Rafel Martí de Viciana de Borriana a les 18.30 hores; la Banda Jove de l’Agrupació Filharmònica Borrianenca a les 19.30 hores; i la Borriana Big Band a les 20.30 hores tancaran una quarta edició d'un Maig di Gras que, mancant unes hores per al seu tancament definitiu, pot dir que ja s'ha assentat de forma contundent com un referent en les cites de música negra i de carrer a nivell estatal.