Aquesta setmana vinent s'inicien les obres de la segona fase de la restauració ambiental de la desembocadura del riu Anna, el paratge conegut com Estany de la Vila o Clot de la Mare de Déu, segons ha indicat el regidor de Sostenibilitat Mediambiental, Bruno Arnandis.

Els treballs d'adequació morfològica i ambiental d'aquesta nova fase suposen una continuació de les actuacions que va començar el mes de gener passat de la mà la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que va retirar oms morts afectats per la grafiosis i va realitzar podes selectives en l'arbratge que poguera suposar un perill per als visitants, atenent criteris aportats per tècnics en arboricultura.

Així i tot, el gruix d'actuacions es va centrar en eliminar diverses àrees de canyar, aproximadament 6.500 m2, evitant la proliferació d'aquesta perillosa espècie invasora en el Paratge Natural.

Després de la retirada dels canyars, ha explicat el regidor de l'àrea, “iniciem una segona fase que se centrarà a realitzar plantacions d'espècies de ribera autòctones en les zones en què va actuar la Confederació Hidrogràfica”.

Les plantacions les realitzarà personal tècnic de la Fundació Limne, que preveu introduir 1.200 helòfits en primera línia (lliris grocs i joncs) per al reforç dels marges i, després, una franja arbustiva composta de prop de 920 salzes, tarayes i baladres.

Aquests treballs de repoblació estaran cofinançats en un 50 per cent a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc del Programa Operatiu Pluriregional d'Espanya, en l'estratègia EDUSI.

La segona fase, que tal com ha apuntat Arnandis, s'ha vist retardada a causa de les restriccions de la crisi de la Covid-19, durarà cinc setmanes, després de les quals es faran tasques de manteniment i millora.

El regidor de Sostenibilitat Mediambiental ha destacat el treball realitzat en la primera fase per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i ha agraït la seua implicació en la iniciativa, alhora que ha recordat que la canya és considerada “com una de les 100 espècies més perilloses pel que fa a la seua capacitat d'invasió i d'alteració dels hàbitats que colonitza” i per això, ha precisat, “retirar-la és crucial per a mantindre la biodiversitat i la riquesa del Paratge Natural”.

Sobre aquest tema ha afegit, entre els efectes que provoca una alta densitat d'aquesta planta trobem “la competència i reducció de les espècies autòctones, una major evapotranspiració o l'augment del risc d'inundació en episodis de pluja torrencial, al contrari que la vegetació autòctona, que sosté els marges i és flexible, adaptada als episodis de pluges mediterranis”.

Aquesta espècie invasora, ha finalitzat, “és un dels principals perills per a la biodiversitat, en provocar la desaparició de les plantes i animals propis de cada regió i modificar profundament els nostres ecosistemes i és que contràriament a la creença popular les aus troben en els canyars poques oportunitats per a protegir-se o niuar”.