Hui divendres, a les 19.30 h, al CMC La Mercé de Borriana, tindrà lloc la inauguració de l'exposició La via invisible de Angie Vera. L'artista borrianenca és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Alonso Cano de Granada i va guanyar l'any passat una beca Habitat Artístic atorgada per l'Ajuntament de Castelló a Sant Pere de Vilamajor. Forma part del Grup Very-veritas amb Júlia Vera i treballa de forma habitual a l'Estudi Isósteles de la nostra ciutat. La seua obra, per mitjà de la pintura mural, explora fonamentalment la història del feminisme, les imbricacions socials de la convivència i la petja del temps com a fenomen transcendent.

En paraules d'Ana Andújar, autora del blog Dare to be one of us, girl a propòsit de l'exposició La Via Invisible: "L'elefant a l'habitació" és eixa metàfora anglesa que designa a una problemàtica que, encara sent evident i coneguda per tots, acaba evitant-se deliberadament: sense importar la seua magnitud, eixa veritat no acaba de ser reconeguda. Això és el "herstory", la trajectòria del feminisme, el lloc que han ocupat -i el que han d'ocupar- les dones en la història. Des d'aquella revolució que cridava a considerar a les dones PERSONES, i en conseqüència, a dotar-les de drets, són segles els que han vist créixer una lluita que mai ha sigut justa: des de la Revolució Francesa amb Olímpia de Gouges o les sufragistes del segle XIX, l'opressió sotmesa per un patró amb fàl·lic despotisme es va unir per sempre i de forma inevitable a la lluita obrera. Més enllà de la fàbrica, els nous aires dels 60 i 70 ens van assenyalar un nou enemic, el que dormia a casa en forma de patriarcat. També volíem decidir sobre la nostra vida domèstica i sexual, perquè com va dir Kate Millet, "el personal és polític". Després, ens plantejarem quina era la nostra identitat: i si estàvem equivocades i som més esclavons els discriminats i apartats d'aquesta història única? "No s'és dona, s'arriba a ser-ho", com reclamava Beauvoir? La Tercera Ona ens mulla amb enrogiment en adonar-nos que nosaltres també vam girar l'esquena a feminismes de classe, de raça, de sexualitats, de gènere. L'esclat, en forma de massa indòmita i de carrer somiant a crit de 8M, obliga a alçar el cap als quals no volen mirar. A convéncer als qui no creien que era possible fer-ho juntes. Els reptes se succeeixen i els tenim ací: són les "kellys", les temporeres immigrants, els feminismes locals i regionals, la visibilització i enfortiment de les víctimes de violència, el reconeixement trans, el mèrit propi en l'art. Ara pintem nosaltres, i ho fem amb la mateixa força que una malmesa Artemisa Gentileschi o la surrealista Remedios Varo, passant per l'activisme de l'humor amb galtada de realitat instagrammer de Flavita Banana, l'art urbà per a democratitzar el coneixement del nostre propi poder de Julieta XLF o Shamsia Hassan o les veritats de grafiti de Maria Galindo. Ser autores de la nostra història en qualsevol de les seues disciplines, artístiques, socials o personals, ens fa protagonistes d'una lluita que més que mai cal batallar en comunitat. Crear és la nostra forma d'entendre la realitat, fins i tot una realitat que volem canviar. Comencem ací. La via invisible serà, per fi, més lluminosa que mai: com eixe elefant que ja ningú podrà ignorar". L'exposició romandrà oberta a la sala d'exposicions del CMC La Mercé fins al 19 de maig.