• La consulta de nombrosa documentació, correspondència, llistats, llibres, articles o registres municipals ha donat com a resultat, per primera vegada, l'anotació d'una llista amb un total de 651 víctimes

• Localitzen fins a quatre zones d'enterraments a través del treball arqueològic i de georadar realitzat al cementeri i el seu entorn

El projecte ‘Mapa de fosses del terme municipal’, promogut per l'Ajuntament de Borriana, ha aconseguit els primers resultats després de la consulta de nombrosa documentació, llibres, articles o registres municipals, treballs arqueològics i de georadar, ja que s'ha aconseguit, per primera vegada, l'anotació d'un total de 651 víctimes, segons ha avançat el regidor de Patrimoni, Vicent Granel.

El projecte, coordinat per Arqueocas Patrimoni i el departament municipal d'Arqueologia, ha realitzat en una primera fase un procés exhaustiu de documentació i investigació per a determinar la quantitat de fosses o llocs d'inhumació de les víctimes de la repressió republicana, la Guerra Civil i la repressió franquista, prenent com a referència un període cronològic que abasta des de 1936 fins a 1949.

Segons ha explicat Granel, dins d'aquesta fase s'ha aconseguit confeccionar diversos llistats actualitzats que mostren els noms i cognoms de les víctimes (civils, militars, religioses), així com dades al·lusives a l’edat, lloc de defunció i circumstàncies, lloc d'enterrament i altres dades d'interès.

“Sent conscients de l'interès que pot suscitar aquest estudi entre la ciutadania a l'hora de conèixer on paren possibles familiars desapareguts o morts, en pròximes dates anunciarem com es pot consultar la llista, i d'aquesta manera tindre tota la informació catalogada per a facilitar el treball de busca”, ha explicat Granel. A més, en les pròximes Jornades del Memorial Democràtic s’impartirà una conferència per a explicar totes les troballes, tant documentals com a arqueològics.

Amb els estudis realitzats, ha finalitzat el responsable municipal, l'Ajuntament de Borriana “estarà en disposició de promoure noves fases del treball encaminades a l'exhumació de les víctimes, la identificació i la reparació de la dignitat de les famílies”.

Georadar en 4 zones

La segona part del projecte ha consistit en un treball arqueològic de camp realitzat en les instal·lacions del Cementeri Municipal amb l'objectiu de situar especialment les inhumacions de soldats i víctimes de la repressió i la guerra.

El regidor de Patrimoni ha precisat que amb l'ajuda d'aparells de detecció geofísica i antenes GPS, es tracta de “determinar si encara queden víctimes d'aquest període inhumades en el subsòl del cementeri, en la zona que ocupaven els antics espais de sepultures en terra, ja que en aquests casos la falta de documentació relacionada i la inexistència de làpides o senyals impedeixen saber-ho”.

En el transcurs dels treballs de camp s'han identificat tres zones amb possibles enterraments no indicats, de les quals s'han agranat dos completes i una part de la tercera, la resta queda sota les illes de nínxols actuals, segons expliquen els encarregats de l'estudi.

També s'ha descobert que hi va haver possibles enterraments en una quarta zona, extramurs, que actualment ha quedat inclosa dins del cementeri, “per la qual cosa possiblement es plantegen nous treballs en aquest sentit”, ha precisat Vicent Granel.

El georadar és un mètode de prospecció no invasiu que emet impulsos electromagnètics que permeten identificar anomalies en el subsòl. A través d’agranaments laterals i longitudinals, l'aparell mòbil va creant una malla amb irregularitats que han sigut estudiades en un laboratori informàtic per l'empresa Geozone per a tractar de determinar l'existència d'aquests enterraments, la disposició en el sòl, la profunditat, entre d’altres, i situar espacialment les inhumacions de soldats i víctimes de la repressió i la guerra.